Catalans i valencians: imposicions educatives d'ací i d'allà

Fa unes setmanes es va donar a conéixer el contingut de l'esborrany del nou decret del currículum de l'Educació Bàsica (Primària i Secundària) a Catalunya, fet que ha propiciat la creacicó de la Plataforma en Defensa d'una Educació Pública i de Qualitat, composada per docents molt preocupats pels canvis que hi suposa. Entre les qüestions més preocupants, es troben la retallada d'hores lectives en pràcticament totes les matèries en favor d'una borsa d'hores que les direccions dels centres poden utilitzar com millor consideren, la imposició de facto de l'organització curricular en àmbits en 1r i 2n d'ESO, i la incentivació desmesurada de la metodologia d'aprenentatge basat en projectes.

Poques hores després de l'anunci d'aquesta normativa, tots els sindicats catalans es van unir amb l'escrit d'un comunicat i, tot seguit, es van convocar cinc dies de vaga a l'ensenyament públic. Hauria sigut una magnífica notícia si tots els sindicats hagueren posat el focus en allò vertaderament important: els currículums. En compte d'això, als mitjans de comunicació catalans només es parla de l'avançament del curs escolar que s'ha decretat per al curs vinent, qüestió que encapçala tot el seguit de reivindicacions dels sindicats i que, tot i ser una reivindicació molt lícita, en opinió de la plataforma catalana de docents, no és el més important.

L'exemple perfecte del que està passant el trobem en aquesta curta entrevista a Xavier Massó, secretari general i portaveu del sindicat ASPEPC, on sí es reflexen més les idees del professorat català, però on també es pot veure clarament com una de les persones col·laboradores intenta insistir en la qüestió de l'avançament del calendari escolar, què és el que interessa als mitjans de comunicació.

Així que, tal i com estem acostumats, el cos de professors apareix davant de la societat, una vegada més, com un col·lectiu de ganduls que no volen perdre dies de vacances. I aquesta és precisament la raó de ser d'aquest article: ni els membres de la Plataforma No als Àmbits som professors immobilistes ni els membres de la Plataforma en Defensa d'una Educació Pública i de Qualitat són professors ganduls. Els professors membres de plataformes com la nostra lluitem cada dia pel dret a una bona educació pública, tant dins com fora de les aules. Volem la millor educació possible per als nostres fills i només ho aconseguirem sent professors combatius i crítics amb la imposició d'aquesta happycràcia plena de gurús educatius i d'una xarxa empresarial que esta convertint l'educació pública en un negoci.

La Plataforma en Defensa d'una Educació Pública i de Qualitat ha redactat un manifest i ha engegat una campanya de signatures per donar a conéixer les seues reivindicacions. Sobre aquest assumpte, també podem trobar alguns articles que volem compartir ací per a donar una visió més ampla de la qüestió i entendre millor els neguits dels docents catalans: 

• Un manifest contra el populisme antipedagògic
• Els docents farem vaga per poder anomenar "educació" a l'educació
  
• Más de 40 entidades piden un debate real sobre los nuevos currículums
• Incompetència i desmemoria a Via Augusta 
• L'educació a Catalunya, una trista trajectòria 
• No puc respirar
  

Continuant amb les inèrcies polítiques estatals del passat i del present (de qualsevol partit), la principal similitud entre el cas valencià i el cas català és la imposició de mesures educatives de poca o cap base científica, sense consultar als especialistes a peu d'aula i amb l'únic objectiu de maquillar les dades del fracàs escolar. I, malgrat les evidències, és molt preocupant que, com a membres d'aquesta societat, ens coste tant escoltar-nos els uns als altres i alçar-nos conjuntament (professorat i famílies) amb accions contundents per a dir PROU als nostres polítics. Trenquem aquestes inèrcies! Lluitem per una educació de veritat!