La Conselleria d'Educació ha creat un espai web on els professors podem trobar informació sobre el treball per àmbits, així com consells de com posar-los en pràctica a les nostres classes. El document principal que tracta aquest tema és el següent:
Què és exactament el que trobem en aquest document? Doncs bé... Després d'una curta definició sobre què és el treball per àmbits, trobem una pàgina i mitja d'antecedents legislatius que es remunten à la Llei Orgànica d'Educació 2/2006 (LOE). A continuació, se'ns presenta una justificació que, en qualsevol document seriós publicat per una administració pública d'Educació, hauria de contenir referències a investigacions docents sobre la conveniència d'aplicació d'aquest tipus d'organització curricular.
És això el que hem trobat en aquest document? Evidentment, no. I per què no han aprofitat aquest document per a defendre la seua idea? Ja us ho diem des de la Plataforma: perquè no existeix cap investigació científica sobre aquest tema. Podem resumir la seua justificació amb dues idees: més legislació (en aquest cas, sobre la LOMLOE) i una pluja d'arguments que ells consideren vàlids «porque yo lo valgo».
L'objectiu d'aquest article no és desmuntar cadascún dels seus arguments, ja que això ja ho podeu consultar en la nostra pàgina web, a la secció preguntas frecuentes, però sí farem alguns comentaris sobre certes idees que s'exposen al document i que ens sembla pràcticament una falta de respecte a la intel·ligència del professorat.
D'una banda, quan es diu que «en el treball per àmbits els continguts teòrics no desapareixen, sinó que es complementen amb la part pràctica», l'administració vol donar a entendre que l'organització del currículum per assignatures no permet posar en pràctica els continguts teòrics. De veritat? Per què la Conselleria que representa a tot el professorat de l'educació pública menteix sobre la realitat de la nostra tasca docent? És una falta de respecte cap al nostre treball i cap a la ciutadania. En Física i Química no es posa en pràctica la teoria? I en les diferents llengües? En Tecnologia? En Música? En Educació Visual i Plàstica? En Geografia i Història?
Deixem una cosa clara: l'alumnat posa en pràctica els seus coneixements a diari. El que passa ací és que l'administració no vol realment que els alumnes posen en pràctica la teoria, sinó que tot el que s'ensenye siga útil en un context quotidià. I no només útil en un futur (quan l'alumne siga adult), sinó ja. La cultura de la immediatesa i de la productivitat contínua: aquestes són les idees que predica la nostra Conselleria. No ens posarem filosòfics perquè tots sabem quines serien les conseqüències socials d'incentivar aquests valors. Nosaltres, en canvi, volem que el nostre alumnat tinga suficients coneixements, dels que la Conselleria considera «enciclopèdics», per a poder formar-se idees pròpies i incentivar el seu sentit crític. Només així seran realment lliures en el futur.
D'altra banda, dir que el «currículum per àmbits de coneixemenet combina l'aprenentatge competencial i significatiu del treball globalitzat amb el respecte per les diferents aproximacions al coneixement que tenen les diferents especialitats» és més que improbable. Per aconseguir aquest objectiu, el primer que necessita l'alumnat és adquirir coneixements teòrics sòlids de cadascuna de les matèries incloses en el projecte interdisciplinar i ens sembla bastant difícil que açò ho puga fer un professor que no és especialista en la matèria que imparteix. Clar home! El més lògic i sensat és que un professor de Valencià ensenye Història al meu fill. Que podria eixir malament?